*

.

dijous, 29 de març de 2007

Manifest contra la destrucció de Xàtiva i pel dret a la participació ciutadana, la defensa del nostre entorn i la nostra cultura

Davant la degradació cultural, identitària i mediambiental que ha patit els darrers anys la ciutat de Xàtiva, els sotasignants naturals o habitants de Xàtiva, manifestem el nostre desacord amb la política del Partit Popular i ens dirigim als nostres conciutadans per demanar, en el 300 aniversari de la crema de la ciutat, una reflexió pública sobre la seua situació actual.


El govern del Partit Popular, presidit pel senyor Alfonso Rus, sembla entossudit a voler emular Felip Vé construint una “Nueva Colonia” que esborre per segona i definitiva vegada la nostra identitat. Aquesta “Nueva Colonia”, lluny d’aportar més llibertat, educació i benestar, ha arrasat les millors terres d’horta amb polígons industrials que no milloren l’índex d’ocupació entre els joves, i amb habitatges que els hipotequen de per vida.

Al mateix temps, el nostre patrimoni és destruït sota el ciment i els aparcaments o restaurat de manera aparent. Els fons públics, lluny d'invertir-se en la millora real, es malbaraten en una ornamentació de mal gust, en construccions faraòniques i fallides reformes. Mentre el nucli històric i la convivència en ell es degraden, el Consistori inverteix a tornar a col·locar llambordes i flors que ja havia col·locat, però després no té diners per a adquirir la propietat pública dels nostres monuments.


Poc interessat per l’horta mil·lenària de Xàtiva, s’interessa, en canvi, per les flors arrencades, perquè li serveixen per justificar la instal·lació de càmeres de vigilància. Així, en lloc d’impulsar l'educació i la cultura, es vol invertir en el control i la vigilància de les persones. Fins al punt que al senyor Alfonso Rus no li importaria contractar agents de seguretat davant els insuficients efectius policials, però no li preocupa que detinguen als nostres joves per parlar valencià. D'aquesta forma, Xàtiva, a poc a poc , es convertix en una societat on es vigila, s'uniformitza i se supervisa l'estil de vida de les persones. El poder es concentra cada vegada en menys mans, les quals han dissenyat en quin tipus de cases hem de viure i on s’han de construir, quin ús se li ha de donar a les nostres terres, com han de ser els nostres carrers i places, les nostres festes, a quins bars i discoteques cal anar i, fins i tot, han censurat artistes i ens han dit quina música, teatre o esport hem de triar.

Imposades són també les manifestacions estranyes a la nostra identitat, com un concurs de Miss Espanya que objectualitzava la dona, o la desmesurada plaça de bous que, per falta d'afició, ja era famosa per no omplir-se mai. En canvi, continuem sense universitat, mentre se li regateja espai al conservatori sota pretext de titulacions falsament universitàries. I continuem sense locals per a les societats musicals o les escoles de música i dansa tradicional. No tenim cines i no s'ha invertit en una filmoteca o instal·lacions per al cine club, les associacions malviuen en locals no apropiats, no tenim Escola Oficial de Idiomes pròpia, manquem de museus d'art contemporani, d'artistes locals o etnogràfic per exemple, l’estat de les instal·lacions esportives és vergonyós i no hi ha espais per a la música moderna...


Així les coses, els xativins no podem ignorar que la Xàtiva que s’ha projectat i es construeix ara, constituirà la nostra futura identitat col·lectiva. La ciutat és patrimoni de tots i no d’uns pocs. Per això no podem cometre l’errada de deixar en mans d’aquests pocs les decisions sobre el nostre futur col·lectiu. Hauríem de comprendre que el creixement que experimentem és físic, però no cultural. Tant és així que el govern d’Alfonso Rus, en tan sols 12 anys, ha transformat el paisatge natural i urbà de Xàtiva més que tots els pobladors que l’han precedit junts. Els nous barris que prolonguen Xàtiva en direccions diverses i imprevisibles, manquen de tota connexió amb el centre i la resta de la població i estan fortament equipats amb alarmes i altres serveis de seguretat. Són justament la por i la incomunicació de la que naixen les que generaran la desestructuració del teixit social xativí. Aquest creixement horitzontal desmesurat ens unirà, potser, a Novetlè, la Granja, la Llosa i, a més llarg termini, a Canals a través d’Annauir. Però aleshores, nosaltres i tots aquests pobles haurem perdut no sols l’oremus, també la nostra identitat, i, fragmentats en l’anonimat d’una gran conurbació, serem més febles davant la delinqüència i els abusos de poder.

Els xativins, per molts motius històrics i culturals, encara som una referència per a tots els valencians i valencianes. Si perdem allò que ens caracteritza i, a canvi, sols ens convertim en un conglomerat d´urbanitzacions com qualsevol de les que hi ha al planeta, lluny d’haver guanyat, ens haurem empobrit. El que està en joc ara és si volem una societat més jerarquitzada i desigual, una ciutat controlada, d’aparences i formigó, plena d’espectacles i entreteniments banals, o, pel contrari, una ciutat que prime el creixement cultural, l’educació, el respecte i la integració de l’horta, la muntanya i els nouvinguts, una ciutat on l’art, el debat públic i la participació en el govern de la nostra ciutat siguen el nostre orgull en comptes de la prepotència i la fatuïtat.

Per tot açò demanem, ara que encara estem a temps, la reflexió i la unió de tots els ciutadans i les ciutadanes de Xàtiva favorables a la cultura i a l'educació per fer un front comú i evitar, 300 anys després, una altra destrucció de Xàtiva com la de 1707.